És l’atracció o desig sexual recurrent cap a infants preadolescents (generalment menors de 13 anys) i pot incloure desitjos, pensaments, fantasies i/o conductes. Està considerada com una parafília o desviació sexual. S’estima que al voltant de l’1% – 3% de la població general d’homes i el 0,8% de dones compleixen criteris diagnòstics de pedofília, tot i que la xifra real es desconeix.

La pedofília no suposa necessàriament el contacte sexual amb infants, però és un factor que augmenta el risc de dur a terme aquest tipus de comportaments. La pederàstia, en canvi, sí que implica aquest contacte sexual amb l’infant. No obstant, no tots els pederastes són pedòfils. De fet, els estudis assenyalen que al voltant del 40%-50% dels pederastes tenen un diagnòstic de pedofília.

Així, hi ha pedòfils que mai abusaran de cap menor (pedòfils abstinents) i pederastes que no se senten atrets sexualment pels infants però que cometen aquest tipus de violència sexual per diferents motius (expressió de poder i control, oportunitat, víctima vulnerable i accessible, com a forma d’afrontar situacions o estats emocionals negatius, etc.).

Per tant, és necessari intervenir adequadament per a minimitzar aquest risc o evitar noves víctimes. Si coneixes a algú que sent atracció cap a infants i/o adolescents o necessites orientació sobre un cas, contacta amb PrevenSI de forma anònima per correu electrònic (info@prevensi.es), a través del nostre xat online o telefònicament (900 440 443).

Encara no està del tot clar quina és la causa de la pedofília. L’evidència disponible, fins el moment, assenyala que alguns factors que poden estar potencialment relacionats amb la pedofília i l’hebefília són l’exposició prematura a determinats patògens, petites anomalies a determinades estructures cerebrals, factors de risc prenatals o perinatals, dèficits neurocognitius o de funcionament cerebral, aprenentatge desviat o deficitari de la sexualitat, predisposició genètica, entre altres. No obstant, els estudis disponibles són limitats i és necessària una major investigació al respecte. El que sembla més probable és que no hi hagi una única causa de la pedofília i que aquesta es pot desenvolupar o manifestar a través de diferents vies.

Independentment de la causa, és important intervenir sobre la pedofília de manera especialitzada, ja que constitueix un factor de risc de la violència sexual infantil. Per tant, és necessari intervenir adequadament per a minimitzar aquest risc o evitar noves víctimes. Si coneixes a algú que sent atracció cap a infants i/o adolescents o necessites orientació sobre un cas, contacta amb PrevenSI de forma anònima per correu electrònic (info@prevensi.es), a través del nostre xat online o telefònicament (900 440 443).

La pedofíliaés l’atracció o desig sexual cap a infants preadolescents (generalment menors de 10 anys). Pot implicar desitjos, pensaments, fantasies i/o conductes. En l’actualitat també s’utilitza el terme “persona atreta per menors” o MAP (minor attracted person).

La pederàstia és qualsevol comportament realitzat que impliqui a un infant i/o adolescent per obtenir estimulació sexual, o per estimular sexualment a l’infant o a una tercera persona. És el que comunament es coneix com abús sexual infantil. La pederàstia pot implicar un contacte físic directe (p.ex. tocar els genitals o els pits d’una nena) o altre tipus de comportaments sense contacte físic (p.ex. fotografiar a un nen despullat o ensenyar-li pornografia).

No tots els pedòfils són pederastes. Alguns d’ells rebutgen de forma activa i oberta qualsevol tipus de contacte sexual amb infants i són coneguts com pedòfils abstinents. No obstant, juntament amb altres variables, la pedofília és un factor de risc per la violència sexual infantil. Així mateix, hi ha pederastes que no són pedòfils, és a dir, que no senten atracció sexual cap a infants i/o adolescents i que la seva motivació no és inicialment sexual, tot i que sempre està present el desequilibri de poder.

Per tant, és necessari intervenir adequadament per a minimitzar aquest risc o evitar noves víctimes. Si coneixes a algú que sent atracció cap a infants i/o adolescents o necessites orientació sobre un cas, contacta amb PrevenSI de forma anònima per correu electrònic (info@prevensi.es), a través del nostre xat online o telefònicament (900 440 443).

No existeix cap perfil típic o habitual del delinqüent sexual o de les persones que abusen sexualment d’infants i/o adolescents. Aquesta es una de les falses creences més esteses en relació a aquest fenomen.

De fet, els estudis assenyalen que el 80% de les persones que cometen actes de violència sexual infantil pertanyen a l’entorn proper de la víctima (p.ex. familiars, cuidadors, coneguts, etc.). Són persones que provenen de qualsevol classe social o nivell educatiu, algunes estan casades o tenen parella estable i poden tenir qualsevol orientació sexual. Tot i que molts d’ells són homes, també hi ha una proporció de dones que duen a terme aquest tipus d’actes. Així mateix, la violència sexual infantil pot ser comesa per adults, joves o altres infants. I, al contrari del que es pensa, generalment no pateixen cap malaltia mental i no tots són pedòfils.

Si coneixes a algú que sent atracció cap a infants i/o adolescents o necessites orientació sobre un cas, contacta amb PrevenSI de forma anònima per correu electrònic (info@prevensi.es), a través del nostre xat online o telefònicament (900 440 443).

Podem agrupar aquests tractaments en dos grans grups: mèdics i psicològics.

Els tractaments mèdics o farmacològics se centren en reduir el desig sexual a través de l’administració de diversos fàrmacs (p.ex. antiandrògens o inhibidors selectius de la recaptació de serotonina).

Els tractaments psicològics tenen com a objectiu ensenyar o enfortir les habilitats necessàries per a prevenir noves situacions de risc i aprendre a controlar el propi comportament. L’evidència científica assenyala que els programes basats en la Teràpia Cognitiva Conductual  és la que millors resultats dona. Alguns dels aspectes que es treballen en aquest tipus de programes són: el canvi de pensaments i creences errònies; l’assumpció de la responsabilitat sobre la pròpia conducta; la millora de la consciència emocional; el desenvolupament de l’empatia; la identificació dels factors de risc específics i estratègies d’afrontament; la promoció d’un estil de vida equilibrat i positiu.

És important que el tractament sigui administrat per professionals especialitzats i que s’adapti a les necessitats de cada persona, ja que les circumstàncies i els factors que influeixen sobre el seu comportament poden ser molt diversos.

Si coneixes a algú que sent atracció cap a infants i/o adolescents o necessites orientació sobre un cas, contacta amb PrevenSI de forma anònima per correu electrònic (info@prevensi.es), a través del nostre xat online o telefònicament (900 440 443).

Com a terapeuta estàs subjecte al secret professional. No obstant, hi ha excepcions en les quals serà preceptiu informar a les autoritats competents. Totes aquestes situacions estan recollides en el teu codi deontològic i, en el cas que siguis un/a psicòleg/a, existeix una norma que estableix el deure d’avisar i informar a les autoritats si consideres que alguna persona ha estat o podria estar en perill imminent, especialment si és menor d’edat.

Si coneixes a algú que sent atracció cap a infants i/o adolescents o necessites orientació sobre un cas, contacta amb PrevenSI de forma anònima per correu electrònic (info@prevensi.es), a través del nostre xat online o telefònicament (900 440 443).

En termes generals, es requereix formació en psicologia clínica o psiquiatria. Així mateix, s’ha de disposar de coneixements específics i especialitzats en sexualitat i violència sexual. És aconsellable disposar d’un/a supervisor/a de referència, especialment quan no es disposa d’experiència prèvia dins aquest àmbit.

Si estàs interessat en rebre formació, supervisió o orientació com a professional, contacta amb PrevenSI de forma anònima per correu electrònic (info@prevensi.es), a través del nostre xat online o telefònicament (900 440 443).