Blog
L’ús de ninots sexuals amb aparença infantil incrementa el risc de violència sexual contra els infants i adolescents?
Dijous, 7 de maig de 2020
El modern desenvolupament tecnològic és imparable i els seus efectes es deixen notar en els intercanvis socials dels humans, així com en les relacions sexuals. A l’explosió de la distribució i consum de materials d’explotació sexual infantil ara s’afegeix la dels ninots sexuals amb trets infantils per a adults (en anglès es denominen pedo-dolls o pedo-bots). Els ninots sexuals infantils són rèpliques molt realistes de bebès, infants i preadolescents masculins o femenins. Es poden configurar al criteri del comprador (color del cabell, de la pell, etc..) i amb simuladors genitals adaptats als òrgans de l’adult que els adquireix. Es fabriquen majoritàriament a la Xina, Japó i el Sud-est asiàtic, però es distribueixen globalment. Aquests ninots ja inclouen funcions robòtiques afegides (respostes verbals, moviments programables…), de la mateixa manera que existeixen materials d’explotació sexual infantil en formats de realitat virtual i augmentada. A Austràlia, el Canadà, USA i molts països europeus – ara com ara – ja es distribueixen i creen problemes en les duanes, amb les lleis i la policia. La seva pròpia existència ja constitueix un problema.
Són tan sols “joguines” sexuals? Poden ser substituts terapèutics per a pedòfils? Cal autoritzar-los o prohibir-los? Les opinions estan més aviat dividides, però a poc a poc es va imposant la idea que han de ser prohibits ja que el seu ús és anàleg a la realització de comportaments sexuals violents amb infants o adolescents. Una cosa similar al que ocorre amb els usuaris/consumidors de material d’explotació sexual infantil i la pederàstia.
Les opinions sobre aquests objectes i els seus efectes són diverses i, com és natural, se situen entre els dos pols de l’argumentari. Des dels qui defensen la seva legalitat (fins i tot els seus efectes beneficiosos) fins els quals clamen per la seva prohibició. Però, i a part de les opinions, ja existeixen algunes evidències dels seus efectes negatius, però encara no hi ha suficients estudis per a afirmar-ho amb total solvència. Un estudi de maig de 2019, publicat per l’Institut de Criminologia d’Austràlia, resumeix les evidències publicades en revistes especialitzades per a contestar a les següents preguntes:
- Els ninots sexuals infantils: promouen la sexualització dels infants?
- La seva utilització, pot provocar una escalada en el desig de tenir relacions sexuals amb infants reals (pederàstia de contacte)?
- Utilitzar ninots sexuals infantils, normalitzarà les relacions sexuals pederastes i promourà els delictes de contacte entre pederastes i menors?
- Existeix risc que els ninots sexuals infantils es puguin utilitzar en els delictes de grooming o assetjament sexual?
De les respostes a les anteriors preguntes que l’estudi descriu es dedueixen algunes conclusions. De manera general cal indicar que molts resultats dels estudis empírics realitzats es basen en analogies. Igual que els materials d’explotació sexual infantil o els videojocs de contingut pedòfil, els ninots augmenten el desig sexual sobre els menors per mitjà de tres mecanismes:
- L’escalada en el desig de convertir la fantasia en realitat. Aquesta evidència es pot deduir del fet que els consumidors de material d’explotació sexual infantil, amb el pas del temps usen materials de continguts sexuals més extrems, alguns d’ells violents, passen de les fotos fixes als vídeos i pel·lícules i d’allà al grooming en directe, etc… aquest procés, seria probablement similar en l’ús de ninots;
- La dessensibilització sobre el mal que provoca l’abús sexual. Com en el cas de l’ús de materials d’explotació sexual infantil també, en no existir feedback real del ninot sobre el mal que produeix la violència sexual, la capacitat de control del potencial l’agressor disminueix intensament i no es posen en marxa els mecanismes inhibitoris d’aquella conducta violenta, associant-se la satisfacció sexual al comportament amb el ninot, i
- La “cosificació” de la víctima, ja que la pràctica amb ninots acaba convertint el cos de l’infant en un objecte, inanimat, sense vida ni propietats humanes. És quelcom “sense vida” i per tant sense capacitat de patir danys. Aquest mecanisme mental converteix, per generalització, al cos del menor en un objecte sexual i pot provocar una profunda i greu distorsió cognitiva, que també és un altre greu factor de risc del comportament pederasta.
“Poden tancar la bretxa entre fantasia i realitat en permetre que els delinqüents potencials es moguin del món virtual al físic”
Rick Brown i Jane Shelling (2019)
Si a aquests tres elements, que són clarament factors de risc per a l’abús/agressió sexual de contacte amb infants, li sumem que la pràctica de relacions sexuals amb els ninots es caracteritzen per la disponibilitat permanent, manca de consentiment i absència de la resposta afectiva que acompanya al comportament sexual, s’agreguen molts elements que, aquests sí, s’han evidenciat com factors de risc de la conducta d’abús i agressió sexual de contacte sobre els infants i adolescents (la pederàstia “tradicional”).
La conclusió apunta a considerar que l’ús d’aquests ninots no és una causa directa de la violència sexual. La causa immediata de les conductes de violència sexual infantil sempre la trobem en la decisió del pederasta d’actuar d’aquesta manera. Però l’ús de ninots sexuals infantils sí que pot augmentar el risc d’aparició futura de comportaments pedòfils i pederastes, naturalment, en combinació amb altres factors de risc. Un exemple real, identificat per la policia australiana, va ser que un ninot sexual infantil es va utilitzar com a objecte de grooming i pràctica sexual amb un altre menor, per a gravar imatges que, posteriorment, es van distribuir en els canals propis de difusió dels materials d’explotació sexual infantil.
Tot i que no disposem de moltes evidències empíriques, a causa de la recent aparició del fenomen, existeixen ja bastants raons per pensar que aquests objectes produiran més problemes i danys que beneficis a la societat. Es poden considerar un “substitut” de la realitat per a satisfer els desitjos pedòfils, però també poden constituir un nou factor de risc de violència sexual contra els infants i adolescents, com ho és el material d’explotació sexual infantil que tan estretament està associat a la pederàstia de contacte i, com a tal aquests ninots es converteixen en nous factors de risc i la seva presència és negativa.
És raonable pensar que la interacció entre el pederasta i el ninot incrementa el risc de violència sexual contra els infants o adolescents pels seus efectes sobre el desig sexual en un context de sexe coercitiu, on el mal físic, sexual i emocional que es provoca a l’infant real està, per generalització, esmorteït o eliminat (per dessensibilització) i les distorsions cognitives s’han normalitzat en el pederasta (primer amb el ninot i després amb el menor).
I, alhora, no existeixen evidències que aquest objecte pugui utilitzar-se com a recurs terapèutic per a la rehabilitació de pederastes i el tractament de la pedofília. La naturalesa dels tractaments d’aquests problemes conductuals no es basa en la pràctica substitutòria, sinó en el desenvolupament personal de mecanismes de control inhibitori del comportament sexual violent. Aquest control inhibitori s’aconsegueix en la mesura en què desapareixen les distorsions cognitives, i es té consciència del mal que produeixen els abusos i les agressions sexuals sobre la infància i l’adolescència. També els tractaments psicològics destinats als pederastes tracten que aquests delinqüents violents adquireixin una major empatia amb les víctimes, que desenvolupin estratègies d’evitació dels riscos de recaiguda, etc… i, per a cap d’aquestes estratègies terapèutiques disponibles pel tractament de la pedofília i la pederàstia es necessiten aquests ninots.
Les conductes sexuals inapropiades també als ninots són, precisament, les que cal evitar i controlar. La violència sexual sobre els infants i adolescents és un delicte pels danys que provoca i per la vulneració dels drets que la llei els hi reconeix. La utilització dels ninots sexuals infantils pot constituir un nou factor de risc de la violència sexual contra els infants i per tant el seu efecte és negatiu per a la prevenció d’aquest tipus de violència.
PrevenSI.