Blog
Violència de gènere i domèstica en la quarentena preventiva davant el coronavirus COVID-19
Dimarts, 17 de març de 2020
Les mesures de confinament i quarantena adoptades per gairebé tots els països del món com a estratègia preventiva de la infecció generalitzada pel coronavirus COVID-19, comporten nombrosos problemes, sobretot a les famílies, derivats d’aquesta realitat. Els experts han destacat la possibilitat d’aparició gradual de problemes psicològics, de l’estat d’ànim, del benestar i fins i tot d’alteracions de la salut mental que es poden derivar d’aquesta situació que, en termes generals, és molt estressant pels efectes amenaçadors de la infecció i les expectatives incertes d’aquesta. I, atès l’esperit preventiu, han recomanat accions per a evitar aquestes conseqüències no desitjades derivades de la reclusió forçosa.
Però a més dels problemes individuals sobre la salut mental, la situació de confinament i quarantena comporta un important augment dels factors de risc de la violència intrafamiliar i de gènere. Aquestes mesures afecten la conflictivitat familiar, desencadenen, incrementen i sostenen el risc violència entre membres de la família. No és només una especulació pessimista, és una predicció raonable que ja s’ha traduït en dades. Al país on més experiència es té per a combatre la infecció del coronavirus, la Xina, la premsa ha publicat informacions sobre augments rellevants de la violència intrafamiliar (en totes les seves varietats: de parella, patern-filial, sexual, etc.) a les regions amb mesures de confinament més rigoroses.
La República Popular de la Xina és un país amb elevades taxes de violència domèstica, però aquestes, ara, s’han vist incrementades. Wan Fei, el fundador d’una ONG per a combatre la violència domèstica a la Xina ha declarat que, a la província de Hubei, epicentre del brot del COVID-19, les denúncies davant la policia per agressions masclistes s’han triplicat al febrer, en comparació amb les de l’any 2019. Els activistes han denunciat que la policia desoeix i menysvalora aquestes situacions i posen de manifest que no es prenen de debò aquestes queixes, deixant en greu risc de violència a moltes dones en contextos d’aïllament i a la mercè dels agressors en els seus domicilis. D’acord amb l’últim estudi de la prevalença de la violència contra la dona a la Xina, de l’any 2016, aquesta arriba al nivell del 30%.
També la revista americana TIME informa que els efectes de la infecció per coronavirus tenen un impacte especialment greu en les famílies monoparentals ateses per una dona, ja que els seus recursos són minvats per a fer front a la situació de confinament. La Fundació Fuller, que s’ocupa d’atendre dones de famílies monoparentals en els USA, informa que les dones estan diferencialment representades a l’alça entre les víctimes de la infecció, ja que els seus treballs i realitats personals les exposen amb més intensitat a les infeccions (personal sanitari, de serveis, etc..).
La realitat de la violència sexual – violacions i abusos sexuals de diferent gravetat – ja ha aparegut en moments de crisi social i en centres d’acolliment de refugiats. Aquest tipus de violència, també contra els menors, esdevé en els moviments massius de migrants a Europa i ens han de posar en alerta davant aquesta mena de problemes que cal prevenir. Així mateix, altres circumstàncies excepcionals que motiven la concentració forçosa de persones també afavoreixen aquest tipus de violència, com va succeir amb les violacions que es van produir en l’estadi SuperDrome, on es va acollir a 10.000 ciutadans que fugien de l’huracà Katrina a Nova Orleans, en 2005.
A Espanya, els responsables del Ministeri de l’Interior que gestionen el protocol VIOGEN de prevenció de la violència de gènere, ja han començat a revisar els canvis produïts en el risc de violència contra les dones i els seus fills a causa d’aquesta situació. L’obligatorietat i generalització del confinament comporta un augment del risc de maltractaments que cal gestionar de manera eficaç. Així, les solucions que es plantejaven amb freqüència, com la separació i l’allunyament autoimposat, ara són molt més difícils d’executar. És important que tots els operadors que treballen en la prevenció d’aquests tipus de violència tinguin, també, activat el monitoratge i supervisió dels casos coneguts per a intervenir de manera immediata si la situació ho requereix.
És molt probable que els diferents tipus de violència domèstica i intrafamiliar, entre els quals s’inclouen les diferents formes de violència sexual infantil, s’incrementin per les situacions de confinament – especialment per l’augment dels problemes de convivència i la intensa interacció intrafamiliar – i davant això és necessari tenir clara la decisió d’actuar preventivament.
Convé, al llarg del confinament, reduir les situacions de conflicte familiar, evitar deixar als nens, nenes i adolescents a càrrec de persones que puguin suposar un risc per a la comissió de qualsevol mena d’abús o maltractament cap als menors, reduir el desordre en els hàbits de convivència, evitar l’increment del consum d’alcohol, drogues i altres substàncies tòxiques, així com del visionat de programes de televisió o per internet de contingut sexual i violent i, per descomptat, d’impedir totes les formes de violència sexual, la qual augmenta la seva probabilitat d’aparició en aquests moments per l’increment substancial de l’ús de les xarxes socials, com poden ser l’assetjament sexual, la sextorsió o el grooming.
Cal disposar a casa (sobretot si ja existeixen antecedents de violència domèstica) i a l’abast de tots els membres de la família, els recursos bàsics (telèfons d’emergències i ajuda policial) per a usar-los en cas de necessitat. Afortunadament, la societat cada vegada és més conscient i mostra un rebuig generalitzat de la violència en tots els seus formats. Tenir presents aquests riscos en la família i altres grups convivents en aquest moment ens ajudarà a prevenir-los de manera eficient.
PrevenSI.