Per què no parlem dels agressors?

El mes de maig de 2025, diferents mitjans de comunicació es van fer ressò de la notícia de l'"electricista de Barcelona que va violar a una nena de 12 anys, i l'oferia a través de les xarxes perquè altres homes la violessin". Un individu que alguns mitjans van batejar com el "Pelicot català" pels paral·lelismes que presenta, d'un home que agredeix sexualment una dona, i l'ofereix a altres homes perquè segueixin la mateixa conducta, a més de gravar-ho i difondre-ho.

Malgrat que s'observen paral·lelismes i és important identificar-los, també ho és ressaltar algunes diferències: en aquest cas, la víctima és una noia menor d'edat, l'agressor l'ha seleccionat sense que tinguessin relació prèvia i un dels homes a qui va oferir tenir relacions amb la menor, va posar-ho en coneixement de la policia.

En aquest article, analitzarem aquestes diferències que ens serviran per explicar els processos de victimització que sí que poden tenir aspectes comuns, però abans d'endinsar-nos-hi, volem aportar una reflexió general.

La vulnerabilitat infantil

La primera diferència que hem assenyalat és que la víctima és una nena menor d'edat que es troba en situació de vulnerabilitat. Apel·lant a la responsabilitat col·lectiva davant la protecció a la infància, hem d'evitar caure en estereotips com pensar que els infants i adolescents que estan al sistema de protecció són "els vulnerables".

Aquest és només un dels factors que els poden fer vulnerables, però n'hi ha molts més que hem de conèixer. Sense entrar en qüestions tècniques, tothom pot entendre que davant d'una persona adulta, un infant es pot convertir en un subjecte vulnerable, per qüestions de maduresa, d'experiències vitals, de posició social, de desenvolupament del sentit crític, de poder i autoritat, de coneixement i accés a drets i recursos, de posició econòmica, de desenvolupament físic i de força, entre d'altres.

L'agressor escull la víctima

La següent diferència és que "l'agressor l'ha seleccionat sense que tinguessin relació prèvia". Això és clau per entendre els mecanismes que operen en la violència sexual: entendre que l'agressor escull la víctima, en contraposició de la idea que la víctima s'ha exposat, ens ajudarà a mirar en la direcció correcta, a respectar els drets de la infància i l'adolescència i a dissenyar polítiques de protecció eficaces.

Actualment, hi ha certa consciència social de la necessitat d'oferir educació sexoafectiva als infants i un dels motius és perquè puguin reconèixer les situacions abusives i demanar ajuda. És una bona pràctica i cal potenciar-la, però no pot ser l'única via de prevenció, perquè no podem posar tot el pes i la responsabilitat d'aturar la violència sexual en els mateixos infants.

Cal parlar dels agressors

Cal parlar dels agressors, fugint de la creença d'elaborar un perfil, perquè l'evidència científica ens mostra que no existeix un perfil. El que sí que existeix, i servirà per actuar de forma preventiva, són formes de funcionar, estratègies que desenvolupen les persones que cometen violència sexual i les hem d'estudiar, conèixer i saber identificar per poder contribuir socialment a evitar que hi hagi més víctimes.

Sense entrar a concretar-les, podem parlar de la manipulació com un procés, que es desenvolupa al llarg del temps i que utilitza el vincle com a principal estratègia.

Diferenciar els participants

Com a darrer punt, en situacions de violència sexual hi ha diferents persones implicades, però hem de poder diferenciar la persona que tria la víctima, traça el procés de manipulació per agredir-la i explotar-la sexualment oferint-la a altres homes, gravar-ho i difondre-ho; i els participants que s'interessen i aprofiten per agredir-la sexualment.

Aquests "participants" en l'explotació sexual de la víctima poden trobar "barreres" de la seva pròpia moral o d'altres tipus que poden evitar tenir aquestes conductes, i aquí és on hi ha espai per treballar i reforçar les barreres per fer-les més sòlides. És una realitat que una part de la població adulta sent atracció sexual cap a infants, però també ho és que una gran part d'ells no acabarà exercint violència sexual.

Per què? Aquesta és la pregunta a fer-nos i, una vegada més, continuar estudiant-ho i apostar seriosament, amb valentia i convicció política, amb recursos i mitjans suficients. Perquè aquesta és una via de prevenció molt potent, i no l'estem aprofitant. Perquè l'evidència científica ens demostra que funciona. I perquè necessitem abordar totes les vies possibles, sobretot les que siguin més eficaces.

Les víctimes tenen dret a recuperar-se

No vull acabar sense parlar de les víctimes, ressaltant dos aspectes molt importants i tornant a apel·lar a la responsabilitat social. Les víctimes tenen dret a recuperar-se, i quan diem repetidament que "li han destrossat la vida, no es podran recuperar mai", no les ajudem.

Caldrà trobar el suport necessari en l'entorn i en l'atenció professional especialitzada, però és imprescindible que contemplem un horitzó de possibilitat de millora perquè es pugui fer realitat.

Quan parlem de les víctimes, hem de recordar que són persones, no personatges d'aquesta història. Mereixen el nostre respecte i aquí hem fallat i continuem fallant socialment. Repetir els detalls més morbosos de les agressions, fer-ne un "lema", pot ser efectiu per la lluita contra les violències, però a quin preu? Pensem i mesurem bé els missatges, pensem en elles i com es podran sentir les víctimes. Els hi devem.