Què passa abans d’una agressió sexual infantil?

La notícia, d’octubre de 2026, sobre la detenció d'un professor d'una escola religiosa de Madrid, investigat per presumptes agressions sexuals a alumnes, torna a posar sobre la taula una qüestió fonamental. Com es pot arribar a produir una situació de violència sexual a infants i adolescents en entorns que, precisament, haurien de garantir-ne la protecció?

Quan es coneixen casos d'aquest tipus, l'atenció pública acostuma a centrar-se en els fets denunciats i les seves conseqüències. Des d'una perspectiva preventiva, però, també és important comprendre què pot passar abans de l'agressió, quines dinàmiques poden facilitar-la i quines oportunitats existeixen per detectar i interrompre aquest procés.

Les fases que poden conduir a la violència sexual infantil

La violència sexual contra la infància pot ser el resultat d’un procés gradual en què l’agressor passa per diferents fases abans de dur a terme la conducta abusiva. Aquest procés implica una sèrie de mecanismes psicològics i estratègies de manipulació que li permeten superar les seves pròpies inhibicions, les barreres de l’entorn protector i les resistències del nen, nena o adolescent (a partir d’ara, NNA).

Aquest procés pot comprendre diferents fases:

1. La motivació. El punt de partida és l’existència d’una motivació per cometre l’abús, que pot respondre a factors de caràcter sexual o no sexual.

2. La superació de les inhibicions internes. Els valors morals, les normes socials i emocions com la culpa o la vergonya poden actuar com a frens davant la conducta abusiva. Per neutralitzar aquestes barreres, l’agressor pot recórrer a mecanismes psicològics justificatius, entre els quals trobem les distorsions cognitives: pensaments que alteren la percepció de la realitat i permeten minimitzar, justificar o normalitzar la conducta abusiva.

3. La superació de les barreres externes. L’agressor també ha de superar els obstacles que dificulten l’accés al NNA i que formen part del seu entorn protector. Les barreres poden ser físiques, relacionades amb les oportunitats d’accés a la infància, o socials, vinculades a la supervisió que exerceixen familiars, educadors i altres figures adultes responsables.

4. La preparació de l’entorn i la generació de confiança. L’agressor pot desenvolupar estratègies per apropar-se al NNA i guanyar-se la confiança tant d’aquest com de les persones del seu entorn. Aquesta preparació pot facilitar l’accés al NNA i reduir les possibilitats que la situació sigui detectada.

5. La superació de la resistència del NNA. Mitjançant dinàmiques de manipulació, engany, pressió o abús de poder, l’agressor pot anar dificultant que el NNA identifiqui què està passant, s’hi oposi o demani ajuda. En aquest procés, es poden generar confusió emocional i una percepció distorsionada dels límits entre l’afecte, la cura i la sexualitat.

La manipulació, l’engany i la imposició del secret poden formar part d’aquesta dinàmica i dificultar que el NNA comprengui la situació, expliqui què ha passat o busqui ajuda. En alguns casos, aquest procés pot culminar en una agressió física.

És fonamental comprendre que el NNA mai no és responsable de la violència sexual que pateix. L’agressor és qui exerceix la violència i qui utilitza aquestes estratègies per facilitar-la. La confiança dipositada en una persona adulta, l’afecte que se sent per ella o la dificultat per identificar, rebutjar o revelar el que ha passat no fan que el NNA sigui responsable de la situació.

Comprendre aquest procés ens permet mirar més enllà de l’agressió i parar atenció als senyals d’alerta que poden aparèixer prèviament. La sensibilització, la detecció precoç i la intervenció adequada són eines fonamentals per prevenir la violència sexual contra la infància i garantir entorns segurs i protectors.

La importància de formar als professionals

Els centres educatius, les entitats de lleure, els clubs esportius i altres espais on participen infants i adolescents tenen un paper clau en la prevenció de la violència sexual infantil.

Les persones que treballen en aquests entorns han de disposar dels coneixements i eines necessàries per identificar possibles senyals d'alerta, reconèixer dinàmiques de manipulació o situacions que vulnerin els límits personals i saber com actuar davant d'una sospita.

Aquesta formació és important perquè les situacions de violència sexual no sempre es manifesten de manera evident. Per això, la prevenció no pot dependre únicament de la capacitat dels infants per detectar el risc o demanar ajuda. És responsabilitat de les persones adultes i de les institucions construir entorns protectors, establir protocols d'actuació i garantir que qualsevol senyal d'alerta rebi una resposta adequada.

A PrevenSI disposem de recursos d'orientació, atenció i tractament. Facilitar que puguin demanar ajuda abans que es produeixi una situació de violència permet abordar factors de risc, treballar les dificultats identificades i promoure estratègies de control.

Aquest és un dels elements diferencials de l'enfocament de PrevenSI: entendre que la prevenció també implica intervenir sobre els factors que poden afavorir l'exercici de la violència, i no únicament actuar quan aquesta ja s'ha produït.

En aquest sentit, a PrevenSI disposem d’un servei d’assessorament a famílies que ofereix acompanyament psicològic i emocional a famílies que es troben davant d’una situació relacionada amb la violència sexual infantil, sigui amb famílies de víctimes com, també, famílies de persones agressores, comptant amb un espai segur, confidencial i sense judicis per entendre què està passant, sostenir l’impacte emocional i orientar els passos a seguir.

A més, també posem a disposició de la ciutadania i dels professionals una línia d'atenció especialitzada per resoldre consultes, oferir orientació i facilitar l'accés als recursos més adequats segons cada situació.

Si tens dubtes, has identificat una situació que et preocupa o necessites assessorament professional, pots contactar amb el nostre equip:

📞 900 440 443
📧 info@prevensi.es
🌐 www.prevensi.es