Un nou estudi científic reforça el model preventiu de PrevenSI

El passat dimecres 4 de novembre, PrevenSI va assistir al CaixaForum de Madrid a la jornada de presentació de l'estudi "De la prevalencia a la prevención. Atracción y conductas de violencia sexual contra niñas, niños y adolescentes en España", una recerca que representa un pas important per comprendre la magnitud del fenomen i avançar cap a una prevenció basada en l'evidència científica.

L'estudi, desenvolupat pel Grup de Recerca en Victimització Infantil i Adolescent (GReVIA) de la Universitat de Barcelona i codirigit per la catedràtica de la Facultat de Psicologia de la UB i directora del GReVIA, Noemí Pereda, i pel professional del grup de recerca VICRIM del centre UOC-DIGIT, el Dr. Pablo Romero, aporta dades obtingudes amb població espanyola sobre una realitat que fins ara s'havia estudiat principalment en altres països europeus.

De l'evidència internacional a la d'Espanya

Quan PrevenSI va néixer, ho va fer sobre la base de l'evidència científica i l'experiència acumulada en altres països, on ja existien estudis sobre aquesta realitat. Tanmateix, encara no es disposava de dades sòlides de prevalença amb població de l'Estat espanyol.

Des del primer dia, a través del nostre servei hem rebut consultes de persones que reconeixen sentir atracció sexual cap a infants i adolescents. Aquesta realitat ja feia evident la necessitat d'oferir recursos d'atenció especialitzada, confidencial i lliure d'estigmatització. Ara, la nova recerca aporta una base científica que reforça aquesta aposta preventiva.

Entre els resultats, extrets d'aquest estudi elaborat a 6.010 homes adults i residents a Espanya, destaca que el 22,2% dels participants va declarar haver sentit algun grau d'atracció sexual cap a persones menors de 16 anys, mentre que el 10,2% va reportar haver exercit alguna conducta de violència sexual contra persones menors de 18 anys al llarg de la seva vida.

Però hi ha una altra dada especialment rellevant des de la perspectiva de PrevenSI: el 72,8% dels homes que van reconèixer sentir aquesta atracció sexual cap a menors no havia exercit cap conducta de violència sexual. És a dir, tres de cada quatre homes amb atracció no arriben a cometre violència sexual.

L'estudi també revela que, tot i que l'atracció sexual exclusiva cap a infants i adolescents és molt minoritària, concretament un 0,3% de la mostra, aquest percentatge pot representar un nombre considerable de persones quan s'extrapola al conjunt de la població. Una realitat que, tal com es va destacar durant la presentació de l'estudi, cal abordar des d'una perspectiva de salut pública, amb recursos especialitzats que permetin oferir atenció preventiva abans que es produeixin situacions de violència sexual.

Aquestes dades posen de manifest una qüestió fonamental. Sentir atracció no implica inevitablement exercir violència. Existeix, per tant, una oportunitat per intervenir abans que es produeixi el dany, identificant i abordant els factors de risc, les dificultats d'autocontrol o de regulació emocional i reforçant els mecanismes de protecció. L'atracció és un factor motivacional de risc, no un destí inevitable.

De l'evidència a la prevenció

Una de les principals conclusions de l'estudi és la necessitat de transformar el coneixement científic en una estratègia de prevenció d'abast estatal. Entre les recomanacions, s'hi inclouen tres línies d'actuació que connecten directament amb el model de PrevenSI:

• Línies d'atenció gratuïtes, confidencials i desestigmatitzants, que permetin demanar ajuda abans que es produeixi una agressió. PrevenSI ofereix aquesta atenció a través de la línia de telèfon 900 440 443.
• Formació especialitzada per als professionals de la salut, per identificar i valorar situacions de risc sense rebuig ni estigmatització. PrevenSI ofereix aquesta formació i pots consultar-ne més informació a la pàgina web.
• Prevenció en l'entorn digital, per detectar i interrompre trajectòries de risc vinculades al consum de continguts sexuals en línia abans que es produeixi una escalada.

Per a PrevenSI, aquestes conclusions reforcen no només la necessitat de mantenir recursos preventius, sinó també de garantir-ne l'estabilitat i avançar cap a una atenció terapèutica gratuïta i universal, accessible a les persones que la necessiten, sense posar condicionants a qui pot accedir-hi i a qui no.

La prevenció de la violència sexual infantil també passa per actuar abans que hi hagi víctimes. I aquest estudi aporta noves evidències per continuar treballant en aquesta direcció.